Història
1899-1949
Naixement i confirmació d'una realitat social
Gràcies a l'èxit de l'Exposició Internacional del 1888, Barcelona vivia a finals del segle XIX en ple apogeu industrial i comercial. Atretes per les possibilitats de tot tipus de negocis, famílies estrangeres es van assentar a la ciutat i van importar els seus costums esportius. Destacava la colònia britànica, que des del 1893 practicava el futbol i el tennis al terreny central d'herba del desaparegut Velòdrom de la Bonanova.
Liderats per Ernest Witty, i amb el suport del Consolat Britànic, aquells ‘sportmen’ van constituir, a la primavera de 1899, el Barcelona Lawn Tennis Club. La nova entitat tenia la seva seu social al carrer Claris, just darrere dels Palaus Simón i Montaner, i comptava amb dues pistes i un vestidor. Bona part dels seus primers socis van fundar mesos després el FC Barcelona sota la presidència de Hans Gamper.
Les primeres regles van ser redactades en anglès, cosa que popularment va definir l'entitat com el ‘Club dels Anglesos’, encara que els seus estatuts permetien fins a un 10% de socis ‘estrangers’. Però, igual que a la resta de les grans ciutats europees, el lawn tennis es va convertir en un joc de moda i la seva pràctica no parava de créixer. El 1903, sota el lideratge del Club, i juntament amb l'Sport-Verein Barcelona, el Salut Sport Club i el Polo Club Barcelona, va organitzar el I Concurs Internacional de Lawn Tennis de Barcelona, primera prova internacional disputada a Espanya, i que va ser guanyada per Ernest Witty, president del Club.
L'afició pel tennis va obligar a millorar les instal·lacions, així que el 1905 la seu social es va traslladar al carrer Alfons XII cantonada amb Laforja. Quatre anys després, i davant la cada vegada més gran acceptació dels aficionats barcelonins, l'entitat es va fusionar amb el Catalunya Lawn Tennis Club, entitat fundada el 1906. La nova entitat es va ubicar al carrer Muntaner, va mantenir el nom de Barcelona en la seva denominació, va afegir la C de Catalunya al seu escut, i comptava amb un bonic xalet social de fusta. El 1912, ja amb 200 socis, el Club va llogar uns terrenys a la família Bertrand i va traslladar la seva seu social al carrer Ganduxer.
Finalitzada la I Guerra Mundial, el Club es va consolidar com una entitat referent a nivell internacional. Va promoure trobades amistoses amb els principals clubs mundials, va liderar l'organització dels Campionats Mundials en Pista Coberta del 1923, va acollir el 1926 la primera eliminatòria de Copa Davis disputada per Espanya com a local, el 1924 Rosa Torras es va convertir, juntament amb Lili Álvarez, en la primera esportista olímpica espanyola, i el 1932 Enrique Maier es va convertir en el primer soci de l'entitat a guanyar un Grand Slam en imposar-se en els dobles mixtos de Wimbledon a Elizabeth Ryan.
A la dècada dels 40 creix enormement l'activitat social i esportiva, s'incentivaven encara més les grans trobades amb clubs internacionals, es popularitzen les grans Revetles de Sant Joan, s'acull per primera vegada una competició reservada per als tennistes professionals que dirigeix Jack Kramer i els equips del club són líders a les competicions nacionals.
1950-2017
Consolidació internacional de la mà del Trofeu Conde Godó
El 1952, la Junta Directiva presidida per Carlos Godó Valls, Conde de Godó, pren una decisió transcendental i va aprovar la compra dels terrenys de la Masia de Can Canet de la Riera a Pedralbes. Després d'una remodelació de la finca i adequació dels terrenys, Carlos Godó Valls decideix organitzar una gran competició internacional per realçar la inauguració de la nova seu. Dona un preciós trofeu per a la mateixa, i el 1953 se celebra la primera edició del Trofeu Conde de Godó.
El boom del tennis espanyol dels anys 60, gràcies a la Copa Davis i també a un equip format per Manolo Santana, José Luis Arilla, Juan Manuel Couder, Juan Gisbert i Jaime Bartrolí com a capità, té el seu epicentre al RCTB. Amb l'arribada de la televisió, les gestes esportives d'aquell equip que va assolir les finals de Copa Davis el 1965 i el 1967 van col·locar l'etiqueta de ‘pista talismà’ a la pista central del club que va haver de ser ampliada. La passió pel tennis i l'ensenyament van ser el detonant perquè el 1962 es fundés la primera escola de tennis al nostre país.
Amb l'arribada del professionalisme a la dècada dels 70, el RCTB va afrontar les noves exigències de la competició internacional. El Trofeu Conde de Godó es va ubicar en un lloc preferent al calendari internacional, l'escola de tennis forjava dia a dia nous campions, i la vida social del Club es va enriquir en guanyar espai amb l'ampliació de la seu en un projecte dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milá. El 1972, un referent esportiu del club, Andrés Gimeno, després de la seva etapa professional, es converteix en el primer soci campió individual de Grand Slam en imposar-se a Roland Garros.
El 1988, Emilio Sánchez Vicario i Sergio Casal aconsegueixen a Seül la primera medalla olímpica (plata en dobles), i amb la dècada dels 90 s'obre una nova etapa d'or a nivell professional. L'entitat col·labora estretament amb els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, i emergeixen poderosament els noms d'Arantxa Sánchez Vicario a Roland Garros i US Open i de Conchita Martínez a Wimbledon, a més de formar el nucli de l'equip espanyol de Fed Cup que va guanyar en cinc ocasions la competició.
La dècada dels 90 es tanca amb l'aparició d'un altre soci campió de Grand Slam, Carlos Moyà, que va guanyar el 1998 a Roland Garros, i culmina el 1999 amb la celebració del Centenari de l'entitat. Albert Costa va sumar el 2002 un nou títol per al club també a Roland Garros, i el 2005 va aparèixer el que ha estat i segueix sent el millor tennista de la història del nostre tennis i referent mundial, Rafael Nadal, campió de 22 tornejos de Grand Slam, de la medalla d'or individual olímpica (Pequín 2008) i de dobles (Rio de Janeiro 2016 al costat del també tennista del club Marc López), i de 12 títols al Trofeu Conde de Godó entre els seus 92 títols com a professional. A banda de les individualitats, els jugadors del RCTB-1899 han nodrit de manera majoritària els reeixits equips nacionals de Copa Davis i Fed Cup.
Així mateix, el club, amb el suport del Comitè Olímpic Internacional, assumeix la presidència i la secretària de l'Associació de Clubs Centenaris de Tennis a nivell mundial. Paral·lelament als èxits esportius, l'entitat ha continuat creixent en serveis i qualitat. El 2007 es va renovar la pista central, a finals del 2009 es va inaugurar l'Sports Center que ha permès la incorporació de noves activitats per als socis i sòcies. El 2015, es va construir un poliesportiu indoor sota les pistes de tennis 17, 18 i 19, amb una pista poliesportiva, 3 de minitennis, una sala juvenil i vestidors, i a finals del mateix any, es van executar les obres pertinents per dotar el pàdel d'unes instal·lacions d'acord amb el creixement.
L'any 2019, l'actual Junta Directiva, va fer un pas endavant pel que fa a l'esperit solidari de l'entitat, creant la Fundació Tennis Barcelona com a òrgan que canalitzi els projectes que el club atén històricament, però amb el ferm compromís d'impulsar-ne de nous camins.
Així mateix, responent a l'auge de les noves tecnologies, així com facilitar la informació als seus associats, el RCTB-1899 va posar en marxa un ambiciós Pla de Comunicació, amb remodelació del seu butlletí social, impuls de la informació a través de les xarxes socials , elaboració de newsletters setmanals i desenvolupament i estudi del seu arxiu històric.
El 2020, a causa de la pandèmia de Covid-19, el Club va viure dues situacions inèdites: es va veure obligat a tancar les seves instal·lacions durant 11 setmanes i es va cancel·lar el Trofeu Comte de Godó. L'equip directiu i professional del RCTB-1899 va treballar perquè el vincle amb els socis i les sòcies es mantingués intacte a través d'activitats telemàtiques i la celebració del Campionat Social i el Nadal Familiar. A més, la Fundació Tennis Barcelona va posar en marxa el seu programa propi, 'Tenis Amb Valors', que ha anat creixent a passos de gegant. El 2021 es va anar recuperant a poc a poc la normalitat i, malgrat que el Trofeu Conde de Godó va tenir un aforament reduït, va ser tot un èxit. A l'estiu es va emprendre una de les obres més importants, la renovació del vestuari masculí. Es va celebrar el 100 Campionat Social de Tennis i es van recuperar les activitats esportives i socials que tant s'havien trobat a faltar.
A prop de complir els seus 125 anys d'existència, el RCTB-1899 continua creixent dia a dia com a referent per als seus socis, la ciutat i el tennis internacional.