Història

1899-1949

Naixement i confirmació d'una realitat social

La Primera Exposició Internacional de Barcelona, el 1888, va tenir molt a veure amb el naixement del nostre club. L'apogeu industrial i comercial que va generar el certamen va atreure moltes famílies estrangeres a instal·lar-se a la ciutat, i de la seva mà va arribar l'afició a alguns esports que ja gaudien d'enorme prestigi en els seus països d'origen.

Així, el 1899, el mateix any que un suís anomenat Hans Gamper va fundar el FC Barcelona, diverses famílies angleses, els Witty, Parsons, Leask, Park, Shields o Bartows, van fundar el mes d'abril, sota la presidència del cònsol de Gran Bretanya, el Barcelona Lawn Tennis Club.

La primera seu es va situar en un solar del carrer Clarís, al costat del Passeig de Gràcia, i va comptar només amb dues pistes. Conforme l'interès dels barcelonins pel tennis va anar creixent, el popularment conegut com a “club dels anglesos” va anar obrint les seves portes a la ciutadania local, malgrat que en els seus estatuts originals només permetia un 10% de socis “estrangers”, referint-se amb aquest terme, curiosament, als no anglesos.

El 1903 el Barcelona LTC organitza, al costat d'altres entitats esportives nascudes a la ciutat a principis de segle (entre elles el Polo Club de Barcelona), el I Concurs Internacional de Lawn Tennis. El 1905 la seu del club es desplaça al carrer Alfons XII, cantonada Laforja, i es passa de les dues pistes originals del carrer Clarís a.tres. 

El 1909, el club es fusiona amb el Catalunya Lawn Tennis Club, que havia estat creat tres anys abans per iniciativa del seu primer president, Manuel Tey, amb l'ànim d'acollir l'interès creixent dels barcelonins pel tennis.

Tal va ser aquest interès que els 20 socis inicials del Catalunya LTC es van convertir en 3 anys en 70, cosa que va obligar a abandonar la seu original de Diagonal cantonada Tusset per una altra al carrer Muntaner, que comptava amb un bell xalet de fusta, tribuna i tres pistes.

En aquells moments, el Barcelona LTC també cercava ampliar els seus espais i, atès que compartia força socis amb el Catalunya LTC, la fusió es va concretar amb l'única premissa de mantenir el nom de Barcelona, tant per la major antiguitat del Barcelona LTC com pel prestigi internacional que podia atorgar a la ciutat. 

El 1912 el club assoleix la xifra de 200 socis i es veu obligat a traslladar-se al carrer Ganduxer, adquirint uns terrenys de la família Bertrand on s'instal·len fins a set pistes, tot un pas endavant. Durant els anys 20, el club es consolida com una entitat referent en l'àmbit internacional i inicia una amistosa relació amb els principals clubs mundials. En aquesta línia, el 6 de maig de 1923 el club organitza amb èxit els primers Campionats Mundials Indoor, que tenen lloc al Palau de la Indústria de la Ciutadella. El 1932 Enrique Maier es converteix en el primer soci a guanyar un torneig del Grand Slam, en vèncer en la prova de dobles mixtos de Wimbledon al costat de la nord-americana Elizabeth Ryan. 

Els anys 30 van viure l'esplendor de les revetlles de Sant Joan, que es van convertir en punt de trobada social imprescindible a la ciutat i van comptar amb el distingit subministrament de l'Hotel Ritz. El club va seguir gaudint d'excel·lent salut durant els anys 40 i va celebrar el seu cinquantenari, el 1949, amb diversos actes entre els quals va destacar l'exhibició dels tennistes professionals de Jack Kramer.

1950-2017

Consolidació internacional de la mà del Trofeu Conde Godó

En arrencar la segona meitat del segle XX, el Club fa per fi el pas que feia més d'una dècada que es plantejava. El constant creixement de la massa social obliga definitivament a abandonar la seu del carrer Ganduxer per traslladar-se a les actuals instal·lacions de Pedralbes, que en un principi comptaven amb 9 pistes de tennis. El 1953, Carlos Godó, president en aquells anys del Club, anuncia la disputa del primer Trofeu Conde de Godó en les noves instal·lacions de Pedralbes, que tanmateix no estaran condicionades pel trasllat social del Club fins a l'any següent. 

A la tardor de 1954, el trasllat a Pedralbes es tanca amb una factura costosa: el nombre de socis passa de 753 a 342. I la Comissió Esportiva reacciona davant aquest dur revés potenciant encara més en l'àmbit internacional la celebració del Trofeu Conde de Godó, que a mesura que vagi adquirint prestigi internacional propiciarà que el Club vagi assentant-se en la seva nova seu. En la dècada dels 60, a l'empara dels èxits i la màgia de la Copa Davis, la pista central de l’RCTB-1899 comença a gestar la seva llegenda de pista talismà i escenifica com cap altra el gran ‘boom’ del Tennis Espanyol. 

La creació de la primera escola de tennis del nostre país dóna els seus fruits i, amb l'arribada de l'etapa professional, els jugadors del Club es converteixen per primera vegada en llegendes. La televisió entra a les llars i juga llavors un paper capital en la projecció social del tennis. Manolo Santana, que va arrencar la seva etapa d'èxits com a Soci de l’RCTB-1899, Andrés Gimeno o Manolo Orantes són la primera baula d'una cadena que connecta els anys 60 amb l'actualitat. Entremig, sonen noms capitals com José Higueras, la prolífica saga dels Sánchez Vicario amb Arantxa al capdavant i la seva companya de generació Conchita Martínez, Sergi Bruguera, Carlos Costa, Àlex Corretja, Carlos Moyà, Juan Carlos Ferrero, Albert Costa, Félix Mantilla i, per descomptat, Rafa Nadal. Els nombrosos èxits de tots ells en tornejos del Grand Slam, Copa Davis o Fed Cup converteixen a Espanya, i més concretament al nostre Club, bressol de molts dels nostres campions, en referent ineludible del tennis mundial. 

El 1999, l’RCTB-1899 celebra amb èxit el seu Centenari i rep el reconeixement de personalitats com Sa Majestat El Rei Juan Carlos I o el President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol.

Els anys transcorreguts des de la celebració del Centenari fins als nostres dies han confirmat encara més el domini del Tennis Espanyol, i per extensió de l’RCTB-1899, en el panorama internacional.

En aquest domini sobresurt la figura de Rafa Nadal, que acumula ni més ni menys que 14 tornejos del Grand Slam (9 Roland Garros, 2 Wimbledon, 2 Open USA i 1 Open d'Austràlia), 8 Trofeus Godó (consecutius des de 2005 a 2009 i des de 2011 a 2013), tres Copa Davis (Sevilla 2004 davant USA, Barcelona 2009 davant República Txeca i Sevilla 2011 davant Argentina) i una medalla d'or en els Jocs Olímpics de Pequín 2008. 

El 2007, el Club va estrenar les seves noves pistes 6 i 7, fruit de l'esfondrament de les grades de la mítica pista talismà. L’RCTB-1899 va guanyar d'aquesta manera una pista pels socis i es va assegurar una pista central de major aforament, només amb grades portàtils, durant la celebració del Trofeu Conde de Godó. A finals de 2009, a més, va estrenar l’“Sports Center”, un edifici amb precioses vistes a l'entorn del club que a més acull les oficines i les dependències de Fisioteràpia. 

Continuant amb la línia d’optimitzar les instal·lacions del Club, el febrer del 2014 es va estrenar el nou soterrani de la Casa Club. Així, es van crear noves dependències bàsiques pel bon funcionament intern de l’entitat, com ara uns vestidors i un menjador per al personal del Club, una sala de jocs infantil i uns lavabos. I tot just un any després, el març del 2015, els socis van gaudir de l’estrena oficial del nou poliesportiu cobert. L’espai intern guanyat a sota de la pista 19 va aportar, a banda de la pista principal, que tant serveix de pista de tennis com de futbol sala, tres pistes de mini-tennis, una sala d’emmagatzemament, uns vestuaris amb dutxes, una sala infantil i uns lavabos adaptats per persones amb problemes de mobilitat. A més, l’obra va suposar l’estrena de la nova pista 19 de superfície ràpida ‘Green Set’, i la recuperació de les pistes 17 i 18, de terra batuda. 

A finals del gener de l’any 2016 el Club va fer un altre pas endavant en la millora dels seus espais i serveis. En una gran festa, l’entitat va inaugurar la nova zona de pàdel donant resposta, d’aquesta forma, a la demanda d’un bon gruix de socis que volien practicar aquest esport.

Aquell dia, el 23 de gener, els socis van veure com les dues pistes que hi havia fins llavors, es van transformar en cinc pistes (tres a l’aire lliure i dues indoor). Unes instal·lacions que treballen a un gran ritme durant tot l’any i que han complert amb l’objectiu multiplicant d’una forma notable la presència de socis en les pistes, augmentant el número d’alumnes a l’escola i fent realitat la celebració periòdica i regular de diverses activitats i tornejos.

Així mateix, en l’estiu del 2017, el Club, amb la seva voluntat de millorar i créixer, va dur a terme al Wellness Center una sèrie de reformes per tal d’ampliar les sales d’activitats dirigides, les oficines, el punt d’atenció al soci i els despatxos i sales de reunions de les principals àrees del Club.