Des que el passat u de març Toni Corominas es va acomiadar sense previ avís, la seva empremta humana no ha deixat d'expandir-se. Com si volgués quedar-se una estona més amb tants i tants amics que deixa a aquest costat. Aquí recollim alguns testimonis de la grandesa, en vida, d´aquest home petit, sensible i rialler. Salvador Vidal, Juan María Tintoré, Agustín Pujol, Marta Labayen, Jorge de Amilibia, Bonaventura Durall i Pedro Hernández escriuen a continuació sobre les seves experiències vitals amb el Toni. Val la pena recordar-lo.
Sempre conservaré un record meravellós del Toni. Tants anys d'íntim contacte als Tornejos Conde de Godó, en tornejos femenins i en la contínua vida esportiva del Club, van fer que Toni fos per mi un membre insustituïble en aquesta gran família que és el nostre Club.
La seva popularitat entre els jugadors que han vingut al Club a jugar era extraordinària: moltes vegades, quan parlava amb ells en tornejos als que anava, em preguntaven per Toni com un amic estimat a qui recordaven com una part insustituïble del Club, i això des dels jugadors més veterans fins als més moderns. Coneixia el que cada jugador desitjava a la pista: nombre de tovalloles, aliments que desitjaven en pista... Fins i tot sabia les pilotes que desitjaven pels entrenaments i els horaris en que volien practicar, i això ells li ho agraïen al màxim. Coneixia les seves "manies" al detall, era una cosa increïble.
Serà molt difícil substituir-lo en la vida del Club i el Torneig Conde de Godó queda trist i amb una absència que tots anem a trobar a faltar. Adéu estimat amic, gràcies per la teva amistat i lliurament, i gràcies per tot el que vas fer pel Club.
Salvador Vidal
-Toni Corominas
Ens ha deixat una persona extraordinària, de conducta exemplar, amic de tots i de espontània sinceritat. El seu món va ser el tennis i concretament el RCTB-1899, que estimava per sobre de tot. Va començar a treballar en el RCTB-1899 al final dels 40, quan tenia 16 anys. La seva experiència anterior va ser com a escolà de Montserrat.
Toni es va cultivar i també va aprendre anglès. Va aprendre a jugar a tennis amb socis del Club que encara ho recorden. Posteriorment, ja a Pedralbes, va col.laborar en l´Escola de Tennis i en totes les competicions del Club, especialment en
L’any 1959 va venir al Godó en Roy Emerson. Per entrenar-se feia “footing” pel carrer, en pantalons curts. La policia el va detenir i l´amic Toni el va socórrer gràcies a la seva amistat amb el cap de policia que jugava amb ell a tennis.
Recordo que l’any
També recordo que el juliol de l’any 1965, amb motiu de
Tenia una veritable passió per fer les coses ben fetes i sempre es tenia la certesa que els jugadors, sota la seva responsabilitat, estarien ben atesos.
Les anècdotes viscudes d´en Toni són moltíssimes. La seva imatge i la seva persona, estimada per tot el món del tennis, queda com a punt de referència en el tennis, en el Club i en els socis, a un nivell difícil d´assolir.
Tots t´estimem i recordem, Toni!
Juan Ma. Tintoré Turull
-En record a Toni Corominas
Pels que, com jo, acudíem ocasionalment el Reial Club Tennis Barcelona era inevitable saludar al nostre recordat Toni Corominas i xerrar una estona amb ell, no només de tennis, també de les seves classes particulars, el seu estil de vida i , principalment, de les seves pautes per dur una vida equilibrada de la qual n´estava molt orgullós.
Sempre recordaré la imatge del Toni vinculada al club pel que va entregar tota la seva vida professional. Per a ell les seves dues passions eren el RCTB i el Godó, del qual va aconseguir ser el col.laborador més veterà fins l'any passat, trucant als jugadors a pista amb el seu habitual veu i bilingüe estil.
Però Toni també es va entregar amb passió i fidelitat a
Agustín Pujol Niubó
Expresident de
-Que segueixi gaudint
Des de la distància vull unir-me als centenars de persones que hem conegut al Toni i que l´estimàvem. Per mi va ser no només el meu coach, també va ser amic i conseller i em va introduir l'afició al tennis que tantes portes m'ha obert en molts llocs. Les seves cròniques narrades amb tant detall i gràcia eren una delícia, i encara que deixàrem de veure'ns a poc a poc per la seva retirada i la meva marxa, mai vaig deixar de recordar-lo. Que des de l'altre món gaudeixi dels pròxims Godós, Copa Davies, etc...
Una salutació afectuosa per la gran família del Reial Club de Tennis Barcelona.
-Toni, l´amic
De repent el Toni ens ha deixat. Tant de repent, però, que sempre tindrem ben viva la seva imatge alegre, cordial i serena.
El Toni era servicial i discret, agraït i noble, atent i respectuós. Un home senzill. Un amic. Un amic de tots. Dels seus clients de la pista 12. Dels seus companys de professió i tot el personal del Club. De molts nens que passaren per les seves mans a l’Escola. De tants directius que van confiar en ell. De tots aquells que el van patir com a Capità als equips del Club. De tants socis que hi entaularen, inevitablement, amistat. D’infinitat de jugadors que van rebre els seus favors. En definitiva, de moltíssimes persones que tinguérem la sort de tractar-lo.
Val a dir, però, que de totes les seves facetes dins el nostre Club, tal vegada per la que serà més recordat, ja sigui per l’efecte mediàtic o perquè realment el Toni era un pol d’atracció sense el qual sembla que el Torneig no es podria descriure, és per la seva col·laboració amb el Godó. Possiblement aquesta faceta no era la més important, però sens cap mena de dubte és imprescindible per a descriure i recordar al Toni, que, com tothom sap, és l’única persona que ha estat treballant pel Torneig en totes i cada una de les 57 edicions disputades fins avui.
No és cap casualitat que molts grans tennistes, quan venien a Barcelona pel Godó, el primer que preguntaven en arribar era, “where is Toni?”. Fraser, Nastasse, Vilas, McEnroe, Lendl, Wilander i tants d’altres foren sempre els seus grans convidats. Tots. També, i encara més, els grans jugadors nacionals. I no diguem els grans del nostre Club (que ha donat molts campions en els darrers anys) per a qui el Toni sempre tenia una mà estesa i una paraula amable.
El Toni, com a responsable de la relació de l’Organització i el Club amb els grans jugadors, els va tractar a tots. I ho va fer sempre amb gran sensibilitat, criteri i dedicació. Moltes hores al servei de les grans “stars” del nostre firmament tennístic, van fer doncs, que el Toni fos un anecdotari en estat pur, encara que sempre tímid, no fos cas que ferís alguna sensibilitat o desvetllés alguna intimitat del propi protagonista. Anècdotes inconfessables i incofessades algunes, suposem, però d’altres ben divertides, com aquella del Roy Emerson fent jogging pels carrers de Barcelona en calça curta, un autèntic atreviment en l’Espanya d’aquell temps i que va causar un gran rebombori a la premsa. O aquella altra de l’André Agassi, que sembla que es va fer portar, pel Toni, és clar, un Big Mac al Botafumeiro.
Mentre escric aquestes línies s’acosta una nova edició del Torneig, la 58ª, en la qual, de ben segur, a tots s’ens farà molt estrany no trobar-nos al Toni a la seva “barraca”. Aquella “barraca” des d’on pronunciava, amb el seu inconfusible segell, aquells “stadium” o tal “versus” qual al anunciar el partits per megafonia, o “bon dia, pastors de Pedralbes” a primera hora del matí per cel·lebrar l’inici de cada nova jornada al Torneig. Realment irrepetible.
La seva cadira i el seu blazer blau marí sobre la blanca roba del cocodril, nova de trinca (ell sempre estrenava per la final!), es trobaran a faltar (“misery and poverty!”, que diria ell) a les grans finals de la nostra pista Talismà. La del Toni. El nostre Toni. Un amic. L’amic de tots. Gràcies Toni i fins sempre!
Bonaventura Durall Aulet
-En record del Toni Corominas
Toni ha estat una persona excepcional en molts sentits. La seva qualitat humana, la passió pel seu treball, l'amor per la seva família i la fidelitat als seus "colors" van ser només algunes de les seves virtuts.
Toni va ser un home entranyable, cordial i simpàtic que va transmetre il.lusió i optimisme en totes les seves accions. Vaig tenir la fortuna de compartir amb ell algunes, que ara destacaré.
A l'Escola de Tennis del RCTB va formar part d'un equip mític de professors. Al costat de J. Ventura, P. Muñoz i E. Gimeno, van marcar una època acadèmica de referència en la qual Toni, amb encert, va saber especialitzar-se en les dones.
Al tennis de competició va aconseguir vincular el seu nom al Trofeu Conde de Godó i a
La seva intuïció natural i do de gents li van permetre compartir experiències amb personatges destacats del seu temps als que recordava sovint. Toni sabia "estar" en tots els ambients i gaudia tant d'una graellada amb els seus amics "pastors" com d'un sopar privat a la residència de la seva admirada família Godó.
Va viure amb constant il.lusió les seves dues grans passions: el Tennis i el Barça. La seva capacitat d'observació li va permetre captar expressions simpàtiques que utilitzava amb gràcia: "Ara va bé! ... Que no falti de res! ... First class or stay home!", o el seu consell vital que recordaré amb més afecte: "Mira noi, a la vida el que has de fer és ... trempar i riure!
Descansi en pau el bon amic.
Jorge de Amilibia
Ex Director Copa Davis
-Que no falti de res
Les nanses del Trofeu Conde de Godó trobaran a faltar la sensació d'unes mans generoses. La terra batuda de la pista central del RCT Barcelona tindrà nostàlgia per haver perdut la lleugeresa d'uns passos. Els altaveus de l'entitat degana del tennis espanyol enyoraran una veu vibrant. El tennis, i molt especialment el Reial Club de Tenis Barcelona-1899, s'ha quedat sense les mans, els passos i la veu d'Antonio Corominas, el Toni, un jove que va arribar a l'entitat al començament dels anys 50 buscant un futur per a la seva família. Un jove que va unir a aquestes mans, a aquests passos i a aquesta veu una vocació de servei i una simpatia tan àmplia com el seu somriure.
Des del xalet del carrer Ganduxer a l'actual Masia de Can Canet seu del club de la seva vida, Toni va ser fidel al seu lema 'Que no falti de res' amb el que rebia a les estrelles de la raqueta, als socis de l'entitat, o assistia als grans equips espanyols de Copa Davis i a tot aquell que se li acostava. I Toni sempre se les enginyava perquè no faltés de res, fent de la seva vocació de servei una missió guanyadora fins i tot en la complicada tasca de mitigar les derrotes. Quan el seu cor va necessitar la precisió de les mans del doctor Chistian Barnard, i gràcies a l'esforç de l'entitat va poder viatjar a reparar la seva bomba d'optimisme, Toni va unir la seva sang a la del club en què va aconseguir treballar en el que estimava, viure on volia, fer el que desitjava, sentir-se a casa.
Aquesta vitalitat amable i jovial del Toni es significava especialment fora de les pistes de tennis. Al Centre Moral i Instructiu de Gràcia, l'entitat en la qual va ser referència en la seva vida juntament amb el RCT Barcelona, va deixar moltes de les seves hores de joventut. Allà va educar els seus fills en la vida social i va gaudir d'amistats sòlides, forjades en llargues converses d'estiu a la llum de nits estrellades contemplant el penyal Picancel del Berguedà. Allà la seva espontaneïtat el portava a convertir-se en Arcàngel Sant Gabriel desafiant Llucifer a Els Pastorets nadalencs; a inundar de caramels la cantonada de Gran de Gràcia amb Ros de Olano el dia de Sant Medir; a convertir un camp d'alfals en una pista de tennis; a obtenir milers de pessetes per a causes solidàries amb un concurs d'ous ferrats; o a convertir-se en element dinamitzador d'excursions de pares i fills plenes de rialles.
El passat mes de desembre, el tennis espanyol li va retre homenatge durant la final de
Pedro Hernández