Novak Djokovic va presentar ahir la seva ferma candidatura a desbancar del número u mundial a Rafa Nadal. La seva victòria a la final del Màsters 1000 de Madrid per 7-5 6-4 confirma el que es veia venir des de principis d'any: s'està obrint pas un nou ordre de forces. Fa dos mesos el serbi havia perdut totes les finals disputades davant Rafa, un total de 5. Ara acaba de signar la tercera victòria consecutiva, després de les que li van donar els títols a Indian Wells i Miami, i, el més revelador, ho ha fet sobre terra batuda, cosa que mai no havia fet, i en dos sets. La bona notícia per Rafa és
La final de Madrid, vist el vist en 2011, era el partit. Nadal havia tornat a guanyar a Montecarlo i Barcelona i havia remuntat un set advers davant Federer per mantenir la seva ratxa de victòries sobre terra, 37. Djokovic havia tornat a la terra guanyant el seu torneig de Belgrad, havia remuntat un set en contra davant Belluci i perllongava aquestes 34 victòries consecutives des de novembre de 2010. Aquest mastodòntic encreuament de trens arribava per respondre a la gran pregunta que sobrevola l'inconscient col.lectiu de l'espectre tennístic: està preparat Djokovic per arrabassar el número u a Nadal? Sembla estar clar que sí.
Nadal suma 12.470 punts pels 10.665 de Djokovic i els 8.900 de Federer. A la pràctica, si aquesta setmana Djokovic guanya a Roma i Rafa no assoleix les semifinals, el serbi li prendrà el ceptre mundial a Rafa. A favor del manacorí, ara mateix, hi ha dues bases: Madrid, per l'altura de la capital i la major velocitat de la bola, és el torneig de terra que menys el beneficia; i a París la batalla no serà a tres sinó a cinc sets, i potser pugui imposar la seva excepcional condició física. El mateix serbi va analitzar la seva victòria amb prudència: "És increïble, vaig entrar a la pista sabent que podia guanyar. Les condicions d'aquesta pista són molt ràpides, i això també m'ha ajudat". Està la cosa molt bonica.
Potser el més preocupant de tot per Nadal sigui la mirada assassina de Djokovic, que enllaça amb una llarga tradició d'èxits esportius balcànics. La manera en que va culminar la victòria d'ahir, posant-se 0-40 davant el servei de Rafa amb un vendaval de restes i winners inapel.lables, és com per ficar por al cos fins al més pintat. Fins a aquest any, Djokovic sempre havia sortit mal parat davant l'espanyol en les grans ocasions i, en diverses d'elles, especialment en la final de l'últim Open dels Estats Units, ho havia fet tot i haver jugat en molts moments millor que Nadal. Aquestes batalles perdudes en el pla psicològic són les que ara estan caient del seu costat mentre gaudeix amb l'agradable sabor de la venjança.
