Avui volem presentar-vos un balanç del primer trimestre del Curs 22-23 de l’Escola de Tennis Solidari de la Fundació Tennis Barcelona de la mà de l’Alberto López, el Coordinador Esportiu de la Fundació
L’Alberto té 35 anys, és Graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona i col·labora amb la Fundació des de la posada en marxa del programa Tennis amb Valors l’any 2019.
Actualment coordina l’equip d’entrenadors i entrenadores tant del programa “Tennis amb Valors” com de “Play All – Juguem Tots”, el programa d’extraescolars de tennis que la Fundació duu a terme en col·laboració amb la Fundació Rafa Nadal.
Alberto, explica’ns com és l’equip d’entrenadors de la Fundació.
L’equip d’entrenadors i entrenadores de la Fundació és un equip jove i motivat. Es composa de nois i noies d’entre 20 i 30 anys, els quals compaginen els seus estudis amb la pràctica esportiva del tennis.
La majoria s’han format o s’estan formant en el món de l’esport, l’educació i el lleure. Tres aspectes que des de la Fundació considerem claus per a l’èxit de l’activitat.
En la teva opinió, quins requisits ha de tenir un entrenador per formar part de l’equip de la Fundació?
Els entrenadors i entrenadores han de complir diferents aspectes. El més important d’aquests és que tinguin un bon nivell de tennis però que, sobretot, sàpiguen com fer arribar aquests coneixements de l’esport als nens, nenes i joves, ja que la transmissió de valors associats a l’esport és un dels puntals de la nostra activitat.
També han de ser persones empàtiques, que es sàpiguen posa a la pell dels infants i joves, ja que alguns d’aquests tenen una realitat social complexa i, intentant ajudar-los personalment en la mesura que sigui possible durant l’activitat setmanal.
Però sobretot, els entrenadors i entrenadores han de gaudir del que fan, han d’arribar a la sessió amb ganes i un gran somriure per transmetre-ho als infants participants de cada centre. Ja que gràcies a aquest fet poden arribar a crear un clima de confiança amb els nens i nenes i fer que tinguin ganes de tornar setmana rere setmana.
Què creus que fa que l’Escola de Tennis Solidari de la Fundació funcioni com una autèntica Escola de Tennis?
Comptem amb un Pla Pedagògic molt estructurat en quant a objectius, tant generals, com socials, de valors i tècnics. Aquests últims els tenim programats durant tot el curs per tal de començar amb la familiarització de l’esport i del material específic del tennis i poder arribar a la competició.
El Pla ajuda als entrenadors a planificar les sessions i quina metodologia i progressions fer servir per poder transmetre els continguts tècnics amb el major èxit possible, vinculant els valors intrínsecs de l’esport en aquesta metodologia.
Això, sumat amb l’equip d’entrenadors i entrenadores del programa, els quals preparen les sessions prèviament, fa que l’activitat es desenvolupi seguint el mateix patró que una autèntica escola de tennis.
Com s’organitzen les sessions?
Les sessions les organitzem en cinc parts. Per començar fem la benvinguda dels infants i joves, la qual ens serveix per saber com estan, com els ha anat la setmana i si els podem ajudar en quelcom durant l’estona que estem amb ells i elles.
Després realitzem un petit escalfament amb jocs lúdics, o jocs que tinguin relació amb el tennis, amb l’objectiu d’activar el cos per l’activitat principal.
A continuació comencem amb la aquesta part principal de la sessió, la més extensa i la que ens servirà per treballar els diferents objectius tècnics mitjançant exercicis variats, formes jugades o competicions del tennis.
Per finalitzar la sessió fem activitats de tornada a la calma, les quals es basen en jocs més tranquils que permeten reduir paulatinament el ritme de l’activitat.
Per últim, ens acomiadem dels infants i aprofitem aquesta part per valorar la sessió amb ells i elles i compartir detalls relacionats amb els valors de l’esport que hagin sortit durant la sessió.
Com son els nens i nenes de Tennis amb Valors?
Els nens i nenes de l’activitat tenen un risc de vulnerabilitat molt elevat. Alguns tenen problemes a casa i això els genera unes conductes de vegades difícils. Però quan entren a l’activitat, tots i totes tenen el mateix objectiu, que és jugar a tennis i passar-ho bé.
Per tant, creiem que aquesta activitat els proporciona un entorn de confiança en el qual no pensen més que en gaudir practicant esport.
Sobre les entitats que fan possible la nostra activitat (Càritas, el Casal dels Infants, la Fundació Pere Tarrés...). Quin rol juguen els educadors i educadores d’aquests centres durant l’activitat de tennis?
L’equip d’educadors i educadores és molt important per nosaltres. Si nosaltres podem arribar a ser referents del infants, ells i elles són els seus guies, els infants i joves els estimen com si fossin els germans i germanes grans.
Són uns nois i noies que estan molt compromesos amb l’activitat, participen en totes les sessions engrescant els nens i nenes sense oblidar la seva funció.
En la meva opinió crec que formen part de l’equip. Sense ells i elles l’activitat no tindria el mateix èxit.
Què és el més complex?
Un dels problemes més important que ens hem trobat és el compromís dels infants. No perquè ells i elles no vulguin venir, sinó perquè potser, degut a les seves situacions familiars el seu nivell d’assistència sovint és irregular.
Això afecta al progrés tècnic dels participants, ja que es perden sessions i, per tant, no els permet practicar tant com la resta del grup i, si aquestes faltes d’assistència s’allarguen en el temps, es genera una desigualtat de nivell i pot arribar a provocar frustració en els nens i nenes que no assisteixen.
Què és el més gratificant?
El més gratificant és l’alegria dels infants quan et veuen... Hi ha centres que no tenim el mateix grup cada setmana i quan et creues amb ells sempre et pregunten: “Avui toca tennis?” I quan els hi dius que sí, se n’alegren i els canvia la cara.
Crec que és una activitat que ajuda a molts infants i joves que ho necessiten, no purament una activitat extraescolar de tennis, sinó un projecte social i esportiu que té l’objectiu de millorar el dia a dia dels infants i, de ben segur que en un futur, haurem ajudat perquè aquests infants i joves tinguin una millor vida.
Què pot ser més gratificant que ajudar als demés? Fer-ho jugant a tennis? Doncs ho fem!