El diumenge 1 de novembre, Rafa Nadal es va veure superat per Roger Federer a la final de l'ATP 500 de Basilea. El mallorquí va tornar a evidenciar l'ostensible millora que ha experimentat el seu joc en el mes d'octubre i va jugar de tu a tu al suís, forçant-li a un tercer set i rebel•lant-se contra unes condicions del tot favorables al seu rival. Al final, 6-3 5-7 6-3 per a Federer, que va aconseguir el seu setè títol a la seva ciutat natal i va donar una nova alegria al seu enfervorit públic.
El fet de jugar en pista ràpida indoor, on Nadal tan sols té un títol molt llunyà en el temps, el de Madrid 2005 davant el croat Ivan Ljubicic, i davant d'un rival del tot afavorit per la velocitat de la superfície i per la calor dels seus, sumat a la brillant consecució del segon parcial, va fer que la derrota en aquesta ocasió fos menys amarga que en altres circumstàncies.
La tardor li està anant bé al Rafa. Si a Pekin va assolir la final davant Djokovic i a Xangai va quedar fora en semifinals davant Tsonga, aquesta final davant Federer torna a col•locar-lo en el camí de les bones vibracions, tan necessàries després d'un any complicat. Aquesta setmana, a més, s'ha imposat a especialistes en ràpida com Lukas Rosol, Grigor Dimitrov o Marin Cilic. A aquests tres, a més, els va acabar superant en tres sets, el que indica a les clares la millora de Nadal en l'aspecte que més li estava penalitzant el 2015, el psicològic.
Després d'aquestes tres sofertes victòries, Rafa va quallar una notable actuació en semifinals, imposant-se al francès Richard Gasquet per 6-4 7-6(7). La sensació al seu equip és que les coses comencen a redreçar-se. Amb només dos tornejos a la recta final de la temporada, el Masters 1000 de París i el Masters de Londres, el temps torna a transcórrer a favor d'un Nadal que dedica totes les seves energies al repte de tornar a ser, el 2016, el guanyador impassible que tant vam admirar durant una dècada.
