
Rafa Nadal es va adjudicar el diumenge 17 de març el Màster 1000 d'Indian Wells en batre l'argentí Juan Martín del Potro per 4-6 6-3 6-4 en una nova exhibició de fortalesa mental. Un cúmul de circumstàncies va fer que, com va indicar el mateix Rafa en concloure el partit, aquesta fos 'una de les victòries més emocionants de la meva carrera'. Les estadístiques es van confabular en un sol partit per contribuir a la quadratura del cercle: va ser el seu 22è títol en un Màsters 1000, desfent l'empat a 21 que mantenia amb Federer, la seva victòria número 600 al circuit, la primera obtinguda en pista
Però, més enllà de la fredor d'uns registres sense dubte estratosfèrics, la victòria a Indian Wells va ser càlida i especial perquè de nou vam reconèixer al Nadal que tots, començant per ell mateix, trobàvem a faltar després de tants mesos d'absència. El manacorí va començar com un tret i va disposar d'un 15-40 per avançar-se 4-0 i servei. L'argentí va reaccionar llavors amb la contundència de les seves demolidores dretes i va arribar a situar-se un set i 3 a 1 a dalt en el segon.
I aquí va ser quan va aparèixer el que és probablement un dels millors esportistes de la història. Visiblement adolorit (coixejava entre punt i punt) pel desgast que la pista dura va produir al seu genoll esquerre i sotmès als tremends pals d'un gegant inspirat i en ratxa després de batre Murray i Djokovic, Rafa va ressuscitar en el moment més delicat, quan tots començàvem a conjecturar amb els motius d'aquesta imminent i incontestable derrota.
Llavors va sortir a la llum el segell distintiu de Rafa, aquell que manté sempre la fe i que mai no es resigna per dura que sigui la pallissa que provingui de l'altre costat de la xarxa. Una nova mostra d'enteresa mental, d'humilitat davant l'adversitat i de resignació ben entesa per, en lloc de claudicar, buscar a la foscor un indici de llum per renéixer. Cinc jocs seguits, aconseguits a partir del domini de la seva dreta i d'una actitud mental d'autèntic fora de sèrie, li van donar el segon parcial. I encara que l'argentí va tornar a sorprendre amb algunes dretes vertiginoses, quan Rafa va obtenir el break d'avantatge en el set definitiu va demostrar una vegada més que és un mestre en administrar avantatges, en mantenir el cap fred per no deixar anar el coll de la víctima fins al final.
Davant els dubtes que inevitablement genera una convalescència per lesió tan llarga, i davant les teories pessimistes que de nou van aflorar per augurar el principi de la fi per un dels grans del tennis, Nadal ha tornat a respondre amb fets irrefutables: quatre tornejos des del seu retorn, quatre finals amb una sola derrota i tres victòries, inclosa la d'ahir a pista ràpida i davant dels millors del circuit. I si abans del seu retorn a Xile tenia raonables dubtes de poder disputar la gran cita d'Indian Wells, ahir es va sorprendre a si mateix feliç, emocionat i superat pels esdeveniments, mentre aixecava el trofeu davant l´agraïda ovació de milers d'aficionats. Quina sort poder tornar a gaudir mentre recordem, un cop més, la grandesa de Rafa!
Felicitats campió!