El diumenge 19 de maig, Rafa Nadal va acabar de confirmar-se com a principal aspirant a guanyar Roland Garros, juntament amb Novak Djokovic, en imposar-se a la final de Roma per un contundent 6-1 6-3 sobre Roger Federer. Des que va tornar a la competició al febrer, el manacorí ha arribat a la final en els vuit tornejos que ha disputat i se n'ha emportat el títol en sis.
Són xifres impensables sigui quina sigui la circumstància, però encara ho són molt més per a qualsevol que hagi estat set mesos sense competir. Però fa temps que Rafa demostra que ell no és, precisament, qualsevol. 'Us hagués tractat de bojos´, va confessar encara sobre la pista quan li van preguntar què hauria dit abans de tornar al circuit si li haguessin dit que arribaria a aquestes xifres.
Rafa porta anys repetint una seqüència que, per recurrent, ens resulta cada vegada més familiar. Arriba la primavera i, agafat a la seva condició de rei indiscutible de la terra batuda, se sobreposa a les diverses adversitats que acumula, sigui per desgast competitiu en pistes ràpides o per lesions, després dels complicats finals de temporada. Aquest any l'efecte ha estat encara més gran: després d'una aturada radical de set mesos, la sensació de comprovar que Rafa segueix sent el guanyador implacable de sempre ha estat encara més plaent. Vam arribar a dubtar de si tornaria a competir amb garanties i ens hem trobat amb el regal d'aquestes vuit finals i sis títols, inclosos tres Masters 1000: Indian Wells, Madrid i Roma.
Sobre la final del Fòrum Itàlic poc es pot dir. Si ja a Indian Wells, en superfície ràpida, Rafa va ser capaç de batre el suís en dos sets, tot apuntava que podia passar el que, efectivament, va succeir. Nadal va mostrar una vegada més la seva granítica solidesa sobre terra i Federer en cap moment va poder treure profit de la seva tàctica suïcida d'atacar amb tot per evitar llargs intercanvis. L'única pega és que pràcticament no hi va haver final. El balanç, després de 30 edicions del duel més celebrat de l'última dècada, és molt clar a favor de Rafa: 20 victòries per 10 del suís. I el temps, sens dubte, corre a favor de Nadal, cinc anys més jove i sense dona ni fills que desplacin la seva energia vital més enllà de les pistes.
A totes aquestes, arriba Roland Garros amb dos aspirants que apareixen un esglaó molt per sobre de la resta: Rafa i, naturalment, Djokovic, que si bé ha caigut prematurament a Madrid i Roma davant Dimitrov i Berdych, va ser capaç de batre contundentment Nadal a la final de Montecarlo. Arriba l'hora de la veritat amb el primer torneig del Grand Slam en joc.
Felicitats Rafa!
