Rafa Nadal es va adjudicar el seu vuitè Trofeu Conde de Godó derrotant al seu amic i company de Club Nico Almagro per 6-4 6-3 en una hora i 32 minuts. La pluja, que des de la seva sobtada irrupció dijous a la tarda no va deixar de reclamar la seva quota de protagonisme, tampoc no va voler perdre´s la final i va condicionar per complet l'inici del partit. Amb prou feines es podia imprimir velocitat a les boles, molt atapeïdes pel constant plugim. El fred jugava també una mala passada a Nadal, que pateix més les molèsties que arrossega després de la seva lesió al genoll quan les temperatures són
D'aquesta manera, Rafa va començar desconegut i va acumular gairebé una desena d'errors no forçats fins el 3 a 0 en contra. Almagro disposava del servei per acorralar el millor jugador de terra de la història amb un 4 a 0 de sortida que podria haver estat decisiu. Però va ser presa del vertigen i va acabar per propiciar la reacció de Rafa. Atès que no aconseguia manar des del fons de pista, el manacorí va posar el pilot automàtic i es va dedicar a allargar els punts, a tornar els furibunds atacs del Nico a l'espera que el murcià contribuís amb les seves habituals desconnexions mentals.
Així va ser. A la primera pilota de break que va tenir Rafa, Almagro va col•laborar amb un error absurd pel 3 a 1 i dos jocs després va lliurar de nou el seu servei amb una doble falta que deixava el marcador en 3 iguals. El partit virava cap al costat de Nadal, expert en resoldre situacions adverses. Tirava més fort Almagro, seus eren els cops més espectaculars, però també les úniques concessions. Amb quatre iguals i servei de Nadal va arribar el moment clau de la final. Fins a tres boles de break va aixecar Rafa, que seguia a mercè de les envestides del murcià i que una vegada més va trobar el camí cap a la victòria a partir de la seva capacitat sobrehumana de tornar boles impossibles. El públic acompanyava les inversemblants recuperacions de Nadal amb espontànies exclamacions de sorpresa, i acabava per entregar-se al geni mallorquí quan clavava el contraatac definitiu.
La funció del prestidigitador mallorquí va arribar al seu moment àlgid quan va tornar un globus colpejant en carrera per sota de les cames per acabar anotant-se el punt. Aquesta genialitat va evitar el 40-0 d'Almagro, que ja ensumava el 5 iguals i va sofrir tal xoc que no va tornar a guanyar cap punt en el primer set. El primer parcial, per agressivitat i iniciativa, havia estat sens dubte favorable a Almagro. Però el resultat premiava Nadal per la seva grapa, la seva capacitat de sofriment i la seva determinació en els tres o quatre punts decisius.
Si el mallorquí va ser capaç d'anotar-se el primer set sense embastar el seu millor joc, així que el marcador es va posar del seu costat i la pluja va remetre permetent que les boles viatgessin a major velocitat, Nadal es va fer amo de la situació. Tal com succeeix en les baralles salvatges entre animals que mostren els documentals, així que l'exemplar més pesat va aconseguir desempallegar-se del seu rival per col•locar-s´hi a sobre, en la posició de dominador, la contesa va perdre tota emoció i incertesa. Ho sabia Almagro, ho sabia Nadal i ho sabien els més de 7.000 espectadors que van capejar amb bon ànim el fred i la pluja.
Els números de Nadal des del seu retorn al circuit al febrer són estratosfèrics: sis tornejos jugats, sis finals i quatre títols, entre ells el Masters 1000 d'Indian Wells en pista ràpida. 'Les coses m'estan anant millor impossible. Aquesta victòria al Godó ha estat de les més emocionants pel fet d'haver tornat després de tant de temps sense competir. Això demostra que estic jugant a un gran nivell des del meu retorn. Ni somiant m'hagués imaginat aquests números'.
El 2003, amb 16 anyets, Nadal va ser convidat per l'organització i després de guanyar el seu primer partit davant Juancho Marín (6-0 i retirada) va caure davant el vuitè favorit del quadre, Àlex Corretja, per 6-3 2-6 1-6. Deu anys després no sap el que és perdre un partit a Barcelona: 40 victòries consecutives per a un total de 8 títols. No havia passat res semblant abans, quan la major ratxa de victòries la tenia el mític Mats Wilander amb tres consecutives entre 1982 i 1984. Amb Nadal, les paraules sempre es queden curtes.
Felicitats campió!
