Andreu Gimeno, un dels grans referents del tennis espanyol i jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, ha mort a Barcelona a l’edat de 82 anys després d’una llarga malaltia.
Es va formar i criar a les instal·lacions de l’RCTB-1899 al carrer Ganduxer animat pel seu pare Esteban, que era entrenador de la nostra Escola de Tennis i un dels primers tècnics professionals que va haver-hi a Espanya. A l’RCTB-1899 ho va guanyar tot. Des dels socials en diferents categories fins el Trofeu Conde de Godó el 1960. La seva classe i el seu nivell jugant el van dur aquell mateix any a disputar la final de dobles de Roland Garros juntament amb el seu company de l’RCTB-1899 José Luis Arilla. A la final van cedir contra els australians Roy Emerson y Neale Fraser. Aquella temporada, Gimeno també va vèncer a The Queen’s Club de Londres sobre herba, just abans de convertir-se en professional.
Quan el 1960 va ser reclutat per Jack Kramer per integrar-se al circuit professional, l’Andreu no es va oblidar del nostre Club. Va convèncer a Kramer per a que els grans tennistes visitessin l’RCTB-1899 en diferents ocasions, destacant, el 1966, la disputa a les nostres pistes del Campionat del Món de Tennis Professional.
A l’Era Open i com a professional, va assolir la final de l’Australian Open, sobre herba, a l’any 1969, cedint a la final contra Rod Laver. Va aconseguir un total de cinc títols de 10 finals disputades. El més important de tots li va arribar el 1972 amb el seu triomf a Roland Garros a l’edat de 34 anys, record de veterania per un campió del Grand Slam francès. En aquella final va derrotar a l’ídol local Patrick Proisy per 4-6, 6-3, 6-1, 6-1. Va disputar dues semifinals més de Grand Slam: el 1968 va perdre contra l’australià Ken Rosewall a Paris en 5 sets mentre que el 1970, a Wimbledon, després de vèncer a Arthur Ashe a vuitens de final, va perdre n sets consecutius contra John Newcombe.
Es va retirar el 1973 i va fundar el Club de Tennis Andrés Gimeno a Castelldefels. Durant aquest període fora del terreny de joc sempre va col·laborar amb l’RCTB-1899, el Club de la seva vida, i va arribar a entrenar a jugadors per la Real Federación Española de Tenis (sense arribar a ser capità de l’equip de Copa Davis). També va ser popular per la seva etapa com a comentarista de RTVE durant dues dècades. El 2009 va ingressar al Saló de la Fama del tennis.
Sempre et recordarem estimat Andreu!
