A FisioSalut de l’RCTB-1899 utilitzem les ones de xoc pel tractament de les tendinopaties
La nomenclatura al voltant del dolor crònic del tendó és confusa. Fins fa poc es considerava que el dolor al tendó era per causa inflamatòria i el terme ‘tendinitis’ s’utilitzava de forma habitual. Actualment, l’avaluació histològica de les biòpsies, la microdiàlisi intratendinosa i les anàlisis genètiques tecnològiques de les biòpsies han mostrat que no hi ha signes d’inflamació per prostaglandina i, per tant, no s’ha d’utilitzar el terme.
Breu història de l’origen de les ones de xoc
L’aplicació més coneguda de les ones de xoc és en la litotrícia, per desintegrar càlculs en el ronyó o els urèter.
Aquesta tècnica és resultat d’investigacions amb objectius militars. Durant la segona guerra mundial alguns bombarders B-29 es desintegraven a l’aire. Enginyers aeronàutics nord-americans van observar al laboratori que diminutes gotes d’aigua es comportaven com a micrometeorits en el fuselatge dels avions, i provocaven ones d’alta energia, les ones de xoc, amb suficient energia com per a polvoritzar materials fràgils. El problema es va resoldre modificant el temple del cristall de la cabina del pilot. Aquest informació va quedar oblidada fins que a finals de la dècada dels 50, els avions a reacció van tenir el mateix problema amb el fuselatge.
Després d’anys d’investigació, a l’any 1966, es va descobrir la transmissió innòcua de les ones de xoc mecàniques a través del cos. No va ser fins a principis de la dècada dels anys 80 on, desprès de la fase d’experimentació amb animals, es va fer la primera litotrícia en humans al hospital de Munich realitzada per el professor Chaussy. Al 1892 es va inaugurar la primera unitat de Litotrícia Extracorpórea per ones de xoc al mateix hospital.
El 1988 es fa el primer tractament per a la pseudoartrosis i posteriorment en l’aparell locomotor apareixen grups de treball ben definits que, utilitzant models experimentals i adaptats, transfereixen el model urològic a l‘aparell locomotor per tractar tendinopaties.
Què és un tendó?
Un tendó és un feix de fibres connectives que uneix els músculs amb els ossos. Serveixen per moure estructures i ossos. Els lligaments són teixit connectiu fibrós que uneixen els ossos entre si i generalment la seva funció és la d’unir estructures i donar-li estabilitat.
Estan formats de col·lagen tipus I i elastina i mecanoreceptors de tipus III de Golgi. Aquests mecanoreceptors són els encarregats de regular la contracció muscular i ¨avisar¨ al múscul d’un possible excés de tensió i així evitar trencar.
Una tendinopatia és una lesió per sobrecàrrega, pot produir-se per l’edat, per microtraumatismes de repetició o per problemes vasculars.
Les tendinopaties, com és el cas de l’epicondàlgia, no són un trastorn principalment inflamatori, per tant, no és adequat l’ús de corticoesteroids. Existeix evidència d’alt nivell en que el seu ús sobre l’epicondàlgia redueix el dolor a curt termini però a mig i a llarg termini és perjudicial. La cortisona és catabòlica i a llarg termini, redueix la mida dels teixits tous, provocant una debilitació i possible ruptura del tendó.
Què són les ones de xoc?
Les ones xoc són ones acústiques d’alta freqüència i energia, que augmenten el metabolisme i la vascularització a la zona d’impacte, afavorint la regeneració del teixit. L’aplicació genera una reagudització del teixit amb una posterior regeneració del teixit tendinós. S’utilitza un capçal que té incorporat un percussor el qual va disparant les ones amb una intensitat i freqüència programable per tal de curar el teixit malmès.
Està indicat en el tractament de:
- Tendinopatia de manegot dels rotadors.
- Epicondàlgia.
- Tendó rotulià.
- Fascitis plantar amb o sense esperó al calcani.
- Pseudoartrosi.
- Retards en consolidacions òssies.
Efectes fisiològics
Les ones de xoc produeixen principalment analgèsia mitjançant la inhibició de la funció aferent del receptor del dolor. A més, hi ha una millora de la proliferació cel·lular, la síntesi de matriu extracel·lular i una angiogènesi millorada. Per la destrucció de la membrana cel·lular dels receptors de dolor, es produeix una hiperestimulació nociceptiva i l’alliberament d’endorfines y altres substàncies analgèsiques.
Tractament
L’aplicació de les ones de xoc és senzilla. Amb el capçal ens recolzem al tendó i comencem la tècnica a una freqüència i intensitat preestablerta per a cada regió del cos que tractem.
Com a complement al tractament amb ones de xoc podem i hem de fer exercicis de càrrega en progressió, l’anomenat ¨Optimal Loading¨
