Consells de fisioteràpia del departament de FisioSalut de l'RCTB-1899
La prevenció de lesions és una de les raons que donem els fisioterapeutes per venir a les nostres consultes. Però en quina mesura podem prevenir aquestes lesions? Existeix evidència d’aquesta gesta?
Primer de tot cal descriure què és la prevenció: és una mesura o disposició que es pren de forma anticipada per evitar que succeeixi un fet considerat negatiu. Per tant, serà molt important detectar els factors de risc de cada pacient i/o esportista i adaptar els programes d'entrenament i recuperació per minimitzar-los. La figura del fisioterapeuta agafa molta rellevància, per que serà l’encarregat de realitzar un reconeixement i valoració de la mobilitat, força, antecedents lesius, requeriments físics i objectius del pacient de manera individualitzada. En els darrers anys la prevenció a passat a tenir un lloc propi i fonamental sobre el qual gira gran part de la programació física actual de l’esportista.
Els exercicis de prevenció ajudaran a minimitzar el risc de patir una lesió, però sempre hi hauran accions que seran impossible de prevenir. Per exemple, si estem jugant un partit de tennis i ens fan una deixada, haurem de fer una arrancada sobtada que, amb la prèvia realització del programa de prevenció pertinent, haurem augmentat la força potència, la contractibilitat i elasticitat d’aquests isquiosurals reduint així considerablement les possibilitats de ruptura del bíceps femoral o semimembranós. En canvi si trepitgem una pilota enmig del partit, tenim moltes opcions de fer-nos una entorsis de turmell malgrat els exercicis de prevenció. Si que és cert també, que es molt probable que la lesió no sigui tant greu si prèviament s’ha millorat la força, mobilitat i estabilitat d’aquesta articulació.
Fins ara hem estat parlant de prevenció esportiva, però la prevenció va més enllà. Els fisioterapeutes no només podem contribuir a minimitzar el risc lesional, sinó també altres dolències i malalties mitjançant la pràctica d’exercici terapèutic o teràpia manual.
Està demostrat que els exercicis terapèutics són un bon mètode per evitar moltes malalties, com son les cardiovasculars, hipertensió i diabetis tipus 2. A més de la salut física, també es coneix que l’activitat física regular beneficia el benestar psicològic amb una reducció del risc de patir depressió i ansietat, disminució dels nivells d’estrès i millora de l’estat d’ànim, per la conseqüent alliberació d’endorfines.
En persones de la tercera edat, és tant o més important la prevenció de lesions mitjançant l’activitat física que la resta de la població. Les caigudes representen una gran amenaça per al benestar i la qualitat de vida de les persones grans i s’ha convertit en una de les preocupacions més importants en matèria de salut pública. Cada any, el 30% de les persones grans experimenten una caiguda, que acaben sent una de les principals causes de la pèrdua d’independència a l’hora de dur a terme les activitats de la vida diària. Podem afirmar que l'exercici pot reduir les caigudes de la població més gran. Diverses revisions sistemàtiques i metaanàlisis han afirmat que l'exercici és una de les formes més poderoses de prevenir caigudes i que els fisioterapeutes tenen un paper molt divers en aquest context. Com que les caigudes són multifactorials, la prevenció de caigudes també ha d’afrontar característiques biopsicosocials com ara l’edat, la història de caigudes anteriors, les condicions de salut, la polifarmàcia, el dolor, la por a la caiguda, l’autoeficàcia per a l’exercici i el suport social.
Quant a la prevenció prenatal, la majoria dels estudis indiquen que un programa d’exercicis adequat prevé en gran mesura el mal d’esquena, la pèrdua de massa muscular, estabilitat de la faixa abdominal i del sol pelvic i la incontinència urinària.
Així doncs, existeix un programa de prevenció per cada una de les possibles situacions lesives en les que ens podem trobar. Les esmentades anteriorment són una petita part d’elles, però són algunes de les que més ens trobem al nostre club.
Un altre aspecte importantíssim es el que coneixem com entrenament invisible, però això ho abordarem en un altre article.
Podem concloure doncs, que la prevenció és un dels punt clau dins el paper pràctic de tot fisioterapeuta en tots els grups poblacionals de diferent sexe i edat. Cal plantejar-nos doncs, si la dinàmica establerta com a normal, i la capacitat física i el rendiment esportiu podria canviar si en comptes d’anar a la consulta del fisioterapeuta quan tinc una lesió ho faig pel simple fet de intentar evitar-la abans de que es produeixi, ja que sabem que el principal factor de risc per patir una lesió és haver-la patit amb anterioritat i un cop una estructura està lesionada, mai tornarà a tenir les capacitats funcionals del principi.