Ja era història. Ja era el més gran del torneig. Ja era el millor de tots els temps en terra. Ja era un jugador planetari. Però ara és tot això i més. Molt més. És el tenista 10, l’invencible en una pista que porta el seu nom i en la que ha franquejat totes les barreres imaginables.
Nadal ha conquistat aquesta tarda la seva desena corona al Barcelona Open Banc Sabadell i ho ha fet a la seva manera, en dos sets i amb un repertori de cops que ha ofegat la resistència del seu oponent, no menys que Dominic Thiem, número 9 del món i que ahir va superar a Andy Murray amb tota una exhibició del seu talent. El 6-4, 6-1 en 90 minuts ha deixat en evidència al jove austríac, que immediatament ha reconegut la superioritat del manacorí: “Crec que ha sigut una bona setmana i he guanyat a bons jugadors. Estic molt satisfet. Però guanyar a Nadal aquí és casi impossible”.
I té raó Thiem. A l’esport modern hi ha vàries fetes absolutament brutals que quasi ningú pot fer. Una d’elles és, sens dubte, guanyar-li una final a Nadal a la seva pista, al Reial Club de Tennis Barcelona. Ningú ho ha aconseguit fins ara, i això que entre els aspirants es troben David Ferrer, Kei Nishikori, Nico Almagro, Guillermo Cañas i ara Thiem, que un dia serà un dels millors del món, però que avui només ha gaudit d’una bola de break, sense convertir, en la primera màniga.
Nadal li ha dit a la cerimònia d’entrega de trofeus: “Sento aquest resultat, Dominic, però estic convençut de que un dia tu també aixecaràs aquest trofeu aquí”. Ell ho ha fet en 10 ocasions, Nadal ja suma 71 títols ATP, dels quals 51 són en terra batuda i d’aquests 51, 10 a la seva pista.
Més xifres per emmarcar de Nadal, en aquest cas en aquesta edició del torneig: cinc partits en dos sets i només tres boles de break, totes salvades. En el seu historial, junt als 10 títols, 22 sets guanyats de 23 jugats a les finals. Impressionant.
“Guanyar a Barcelona un altre cop és molt important per a mi i és un inici de gira de terra somniat. Per a mi, arribar a aquest 10 a Barcelona, davant de la gent del meu club, és casi increïble”, ha explicat Nadal referint-se a la xifra màgica aconseguida. “Agraeixo molt al Reial Club de Tennis Barcelona-1899 i als seus socis per haver posat el meu nom a aquesta pista. Significa molt per a mi”.
Al primer dels dos sets la igualtat ha durat fins a l’últim joc, el desè, quan Nadal ha trencat el servei del seu rival a la primera oportunitat que ha tingut. La màniga ha durat 50’, una mica més de l’habitual en el tennista espanyol en sets que no arribaven al tie-break. Sense quasi pilotes de break pels dos (Nadal ha tingut, sobretot, dos al sisè joc), la igualtat s’ha trencat al final i més per errors de Thiem que no d’encerts del nou cops campió del torneig.
Només començar el segon set, punt al servei per Nadal i avís de break amb dos pilotes per trencar el servei que al final queden en res. Però el missatge del campió arriba a la cantonada del seu rival, que comença a trontollar. I ho fa amb tanta nitidesa que al segon torn del servei de l’austríac ja aconsegueix el (3-1), que confirma després amb el seu servei. I amb 4-1 a favor de Nadal la final ja s’ha decantat del seu costat no fàcilment però sí amb una naturalitat que semblava ser acceptada unànimement per tots els presents, inclús l’equip tècnic de Thiem.
El final és apoteòsic. Nadal guanya per 6-1 i tanca el partit en hora i mitja, i després s’inicia una celebració a l’alçada de l’esdeveniment amb música, un vídeo commemoratiu, confetis i un soroll ensordidor de petards que recorden al veïnat del club que el més gran de la història d’aquest torneig ha tornat a guanyar. I ja van 10 cops.
