Futbol amateur sobre la gespa natural de la Masia

Futbol amateur sobre la gespa natural de la Masia
19/12/2009
El dissabte 12 de desembre es va disputar, un any més, el partit de futbol de nadal entre els socis del RCTB. La gran novetat en aquesta ocasió va ser el propi camp, que gràcies al nostre estimat consoci Josep Maria Fusté, va ser ni més ni menys que el d'herba natural de la Masia del FC Barcelona. El mateix terreny on fins fa poc més d'un any entrenava el Barça, pel que l'excitació generalitzada entre els presents era manifesta. Estàvem dintre del recinte del Camp Nou, el mateix dia que hores després el Barça es desfaria de l´Espanyol amb un penal vist per cadascú de forma diametralment

Per tot això volem abans de res, en nom de tots els que vem participar i gaudir del partit, agraïr a Josep Maria Fusté les seves gestions per permetre'ns jugar en un camp amb tanta història i significat sentimental. Igual que volem retre homenatge a Salvador Vidal, que va assistir al partit en directe en una mostra més de la seva complicitat cap a l'esperit esportiu dels joves del club. Complicitat que s'arrossega dècades i dècades enrere, quan encara mostrava les seves habilitats com a porter. Moltes gràcies, Josep Maria i Salvador, per acompanyar-nos i donar-nos suport.

 

Com sempre, els equips van quedar definits entre els nascuts abans i després de 1970. De sortida van ser els veterans els que es van avançar amb un contraatac fulgurant definit de forma senzilla per Paulino, després d'una hàbil passada de la mort de Frans. Però a mitjans de la primera part, una contra ben trenada dels joves va concloure amb un potent xut des de fora de l'àrea de Monjo, que va establir l'empat que va campejar al marcador fins ben entrada la segona part. Durant molts minuts, la igualtat i l'emoció del resultat van ser el millor del partit. Els encerts en la circulació de la pilota eren escassos, i abundaven les imprecisions derivades de jugar en camp gran i gespa natural, on l´esfèrica corre a una velocitat endiablada.

 

Cap al minut 20 de la segona part Christian, que fins al moment estava recordant per moments a “Piquenbauer” per la seva sobrietat i eficàcia en l'eix de la defensa, va interceptar una pilota amb la mà per pura innocència. El penal el va llançar Álex amb potència i col.locació, però una bona intervenció de Félix a mà canviada va mantenir l'empat. Pocs minuts després va tornar a ser Monjo el que va definir el partit a favor dels joves. Amb la seva habitual potència física va arrencar des de la medul·lar i va sortejar a quants rivals li van sortir al pas fins a lliurar el gol en safata a Sergi. El cop moral derivat de la concatenació d´aquestes dues accions va ser letal. A partir de llavors, els veterans van anar perdent la tensió física. I, excepte un espectacular gol en vaselina de Monti, poc més va caldre ressenyar malgrat el rosari de gols que van caure fins al definitiu 6 a 2 favorable als joves.