Carlos Alcaraz va a la velocitat de la llum. Flamant campió del Barcelona Open Banc Sabadell-69è Trofeu Conde de Godó, amb només 18 anys, després d'aclaparar a la final el seu amic i mentor Pablo Carreño i havent de salvar dos punts de partit en semifinals davant l'australià Alex De Minaur en una marató de 3 hores i 40 minuts.
Un camí, el seu, que recorda, i molt, el de Rafa Nadal, l'home que succeeix al palmarès de la competició. Com el mallorquí ha guanyat el títol de Barcelona als 18 anys i com ell, encara que 17 anys després, un 25 d'abril s'estrena al top ten mundial: Alcaraz, al novè lloc; Nadal es va situar llavors a la setena plaça.
Carreño havia adonat a semifinals de l'argentí Diego Schwarzman amb gran solvència i en només una hora i 29 minuts. Va gaudir de dues hores més de descans però al tennista del RCT Barcelona-1899 no se'l va veure còmode en cap moment de la final. I és que Alcaraz compta les finals disputades per títols (Umag 2021, Rio de Janeiro, Miami i Godó 2022, a més de les Next Gen ATP Finals 2021). No entén res més que guanyar-les. “Em ve de família. El meu pare, el meu avi i el meu equip em diuen que les finals no es juguen, les finals es guanyen, que cal anar per elles”, va dir Carlos, amb la frescor pròpia de la seva edat.
Es va guardar el millor pel final. Per a satisfacció del seu entrenador, Juan Carlos Ferrero, que destacava que el seu pupil té clar que “cal donar-ho tot, no deixar-se res a dins. I ell a les finals treu un extra més”.
Camaraderia, amistat i respecte a la Pista Rafa Nadal. Per les dues parts. I, malgrat la derrota, també bones notícies per a Pablo Carreño ja que, com ell mateix va explicar, “després d'Austràlia, sense un motiu aparentment important, vaig començar a dubtar i el nivell de confiança va baixar i vaig perdre diversos partits, a Indian Wells amb tres matchballs ia Miami amb 5 boles de partit, en què el nivell de joc no era dolent però va faltar aquesta miqueta per emportar-me’ls. A Montecarlo, amb Zverev, vaig tornar a recuperar sensacions, a gaudir a la pista i en aquest torneig era molt important per a mi seguir fent les coses bé i seguir amb aquesta dinàmica, que és en el què m'ha insistit molt Samuel (López, el seu entrenador) i és del que he d'estar satisfet perquè ho he aconseguit. Tot i aquesta derrota, he d'anar-me content”.
I, com sempre, Pablo va tenir un reconeixement pel nostre Club: “Menció especial al RCT Barcelona-1899 perquè m'han tractat sempre com si fos de la casa i encara que aquest any no ho he aconseguit, ho continuaré intentant”.
