L’edat, la intensitat i la durada son tres factors molt importants a tenir en compte per a realitzar l’entrenament
A partir dels cinc anys es comença a jugar al tennis i s’ha d’entrendre l’esport com un entreteniment. Per tant, hi ha que realitzar entrenaments amb jocs durant un hora, dos o tres dies a la setmana.
Entre els vuit i els once anys, es pot augmentar un poc la intensitat en l’entrenament però s’ha de fer de forma individualitzada. S’està davant una etapa de creixement, on el fisic tant dels nois com de les noies pot variar en funció de la persona. A aquestes edats, no és el mateix un noi respecte a un altre. Entre un hora i hora i mitja d’entrenament, tres o quatre vegades a la semana depenent del nivel, és suficient.
De dotze a catorze anys, estem davant l’edat més conflictiva perquè s’està en periode de desenvolupament i els cartílags de creixement están en plena evolució. Cal controlar la intensitat i les hores d’entrenament. D’hora i mitja a dues hores com a màxim, tres o quatre vegades per setmana amb una intensitat variable en funció de cascascú és el recomanable.
En edat júnior i prop del món professional es pot anar augmentant la càrrega d’entrenaments. En els dos casos, s’ha de fer de manera individualitzada. La durada deu ser entre dues i dues hores i mitja durant tres, quatre o cinc dies a la setmana en funció de cada jugador.
No es pot separar l’edat de la intensitat en els entrenaments. Però hi ha que introducir l’aspecte de la tècnica des d’edats primerenques.
La intensitat la podem regular en diferents edats però hi ha que anar introduint la tècnica. En edats joves, la intensitat és menor perquè estem introduint més la tècnica. A partir de que esta s’hagi adquirit, s'ha d'augmentar la intensitat en funció de l’edat i de la necessitat de l’esportista.
Quant de temps s’ha d’entrenar?
En grups de competició trobem que s’entrena de tres a quatre hores diaries i es competeix més de 20 setmanes a l’any. Aquestes xifres ens indiquen que anem per damunt de les possibilitats de l’esportista. Hem de buscar més equilibri i cuidar a l’esportista entrenant més en qualitat que en quantitat.
