Tant Nicolás Almagro com Fernando Verdasco s'han acomiadat de l'Open d'Austràlia amb l'orgull intacte. El nivell dels seus oponents, Tsonga i Davidenko respectivament, els posava de sortida en lleugera desavantatge en el seu intent per accedir als quarts de final del primer Grand Slam de l'any. De fet, tots dos s'han trobat dos sets a baix, però en lloc d'enfonsar-se han sabut desplegar el seu millor tennis fins a forçar el cinquè set. Així les coses, Rafa Nadal, que s'enfrontarà ni més ni menys que amb Andy Murray, serà l'únic espanyol entre els vuit que queden a quarts.
El duel entre Almagro i Tsonga ha estat tant elèctric com es podia esperar de dos dels millors exponents del tennis modern. El francès, que el 2008 es va colar contra tot pronòstic a la final per perdre en quatre sets davant Djokovic, es troba molt a gust en superfícies ràpides com la de Melbourne. Amb tot, després de confirmar el seu suposat favoritisme amb dos sets a favor seu, ha aparegut a temps la millor versió del murcià. El marcador final, 6-3, 6-4, 4-6, 6-7 (6), 9-7, reflecteix el gran voltatge de la trobada. Almagro, tot i així, se'n va del torneig amb l'orgull de saber-se, a partir d'ara, millor jugador.
El comiat de Fernando Verdasco fa una mica més de mal, tenint en compte que defensava les semifinals que va assolir fa un any, però ha resultat tan digna com la de Almagro. El rus, recent guanyador del Masters i l'Open de Qatar es troba en el seu millor moment, tractant d'esbrinar fins on pot alçar el seu propi llistó. Tota aquesta inèrcia li ha permès avançar-se amb solvència, encara que la posterior reacció del madrileny ha anivellat un partit marcat per la velocitat i qualitat dels intercanvis. Verdasco s'acomiada amb un cert desencant, encara que sap que el resultat, 6-2, 7-5, 4-6, 6-7 (5), 6-3, tractant-se del rival, no és com per sentir-se decevut amb ell mateix.
