La gallardia francesa es va imposar a la melancolia russa en la final del Barcelona Open Banc Sabadell, que va deixar per al record punts memorables i una nova estrella. Arthur Fils, de 21, anys, va vèncer per 6-2, 7-6 i va alçar el trofeu de la 73a edició del Torneig que el presenta com la gran esperança per recuperar la grandeur del país de Roland Garros. Ho va fer a més amb un tennis a vegades sobrehumà, massa per a l'etern aspirant Andrey Rublev, digne perdedor en un duel que a punt va estar d’enviar al tercer set després d'aconseguir el tie break en el segon.
Arribava el francès a la final amb el distintiu d'haver signat els millors jocs del torneig, serveis imparables i restades impossibles que havien sofert Musetti i Jódar, i que anit van sobrepassar a Rublev en el primer set, on el break en el primer joc només va ser un miratge. Amb 2-0 en contra, Fils ja va avisar martellejant en el 2-1, i trencant el servei del rival a la següent oportunitat amb pilotejos espectaculars per totes dues parts, però que sempre queien del costat del francès. Rublev mentrestant intentava pujar a la xarxa per trencar el ritme del rival, però tan sols li servia per sobreviure acumulant boles de break en contra fins que, a la quarta, va perdre el servei.
Va ser el primer dels tres jocs trencats que van oferir en safata el primer set al francès, que tornava totes les pilotes, fins i tot les que semblaven guanyadors clars, i restava amb globus impossibles les excel·lents deixades de Rublev, que es desesperava mentre Fils treia pit i reclamava l'ànim del públic, que aplaudia d'allò més. S’ho mereixia el francés, que va encadenar a continuació tres jocs seguits en els quals Rublev només va poder fer un punt, i quan Rublev aconseguia un 40-0 en el seu servei, Fils responia encadenant cinc punts restant per aconseguir el 2-6 amb ímpetu de campió.
Poc se li podia retreure a Rublev, pilotejador de luxe davant les envestides d'un rival capaç de retornar pilotes impossibles fins que clavava els seus propis winners. Amb una mentalitat de gel, el rus va emprendre la segona mànega amb 0-40 al seu favor, però una vegada més va respondre el francès amb cinc jocs seguits, i un altre cop a la moral del rus.
Un altre jugador hauria caigut en la desesperació, tal com alguns esperaven de Rublev, conegut pel seu hàbit de trencar raquetes. Però com un personatge de Dostoyevsky, capaç del millor i el pitjor, aquest diumenge el rus va demostrar que sap jugar al tennis fins i tot quan el partit apunta a l'abisme, amb un nou break que el posava per darrere amb 1-3. Amb tot en contra, el rus va salvar set boles de break, set, valent-se de tot el seu repertori davant d’un rival que restava amb la força d'un servidor, i que després de la igualada va arrencar amb ace i li va trencar de nou el servei i, amb un altre ace, signava el 2-5.
La final semblava sentenciada, “vaig començar a pensar que podia guanyar”, es lamentava Fils en la roda de premsa posterior, i Rublev va treure la seva urpa per guanyar el servei per la via ràpida i trencar de la mateixa manera. Amb 5-4, Fils aconseguia tres boles de partit restant, però el rus de nou va mirar l'abisme als ulls, va igualar i va aconseguir el 5-5 entre l'èxtasi del públic, que va celebrar encara més el següent break que convertia el tercer set com una cosa factible.
Però de nou tot va ser un miratge que Fils va diluir trencant de nou el servei i, en el tie break, va tornar a imposar la seva llei amb set punts consecutius mentre Rublev, desesperat, llançava la raqueta al terra i trepitjava una pilota mentre el seu rival, impàvid, alçava el seu primer Godó.
“Ha estat el meu millor partit de la setmana”, va afirmar Fils relaxat en la roda de premsa posterior, on va reconèixer que encara pot millorar el seu joc. “Vaig perdre un parell de jocs i no vaig servir com crec que hauria de servir, encara que tampoc ho vaig fer malament”, va comentar, reconeixent que el break de Rublev quan es va posar 5-4 va ser tal vegada “el pitjor joc de la història de l'ATP”, conseqüència de la pèrdua de concentració. “És difícil mantenir l'actitud en aquests moments, quan comences a pensar en la victòria. El millor és centrar-se en el moment present, no projectar-te. Però jo em vaig projectar i això em va fer fallar”.
De tota manera, el francès se sent satisfet amb el seu joc a Barcelona, “ha estat una de les setmanes en què m'he sentit més concentrat”, va comentar, recordant que ve d'una lesió d'esquena que el va deixar vuit mesos fora de les pistes l'any passat. Visiblement recuperat, tothom espera que es trobi amb grans rivals com Sinner o Alcaraz, encara que Fils evita comparar-se amb ells. “L'última vegada que vaig jugar contra Alcaraz em va donar una puntada al cul”, va afirmar literalment. “Són grans campions als quals ni tan sols em puc comparar, no ara”, menys encara quan se li pregunta per Roland Garros: “Mai he guanyat a Carlos en dos sets, i guanyar-lo en tres és encara més difícil”. Per això ara l'única cosa que vol és gaudir de la seva victòria, “enfocar-me en el meu treball”.
