Verdasco guanya el Trofeu Conde de Godó 2010

Verdasco guanya el Trofeu Conde de Godó 2010
26/04/2010

Fernando Verdasco s'ha adjudicat el Barcelona Open BancSabadell 58 Trofeu Conde de Godó jugant com els grans. Era la millor final possible al principi de la setmana i el madrileny l'ha guanyada desplegant un tennis de primeríssim nivell per imposar-se al suec Robin Soderling per 6-3, 4-6 i 6-3. Els 8.500 espectadors que han omplert la pista central del RCTB han gaudit amb l'exhibició de talent que han deparat dos dels pegadores més temuts del circuit i al final el títol s'ha quedat a casa.

És el primer Godó de Verdasco, que s'ha refet amb coratge del revés que va rebre a mans de Nadal a la final de Montecarlo set dies enrere. "A veure si l'any que ve tampoc ve Nadal i puc tornar a guanyar", ha dit entre rialles per acomiadar micro en mà al públic a la mateixa pista central. Només era una broma, però tenia el seu sentit: Nadal s´havia imposat els últims cinc anys del torneig i també Nadal li havia tret de la pista una setmana abans. El cas, però, és que s'anota el seu cinquè torneig i, després d´arribar a les dues primeres finals de la temporada europea de terra batuda, es confirma com a seriós aspirant a Roland Garros.


"No tinc paraules, estic molt emocionat i feliç de guanyar aquest torneig. Porto des dels 15 anys venint a Barcelona i veient el Godó, i a més he estat jugador del club, així que sempre ha estat un torneig molt especial per a mi. Guanyar aquí és una cosa increïble ". Amb aquestes paraules valorava el campió una setmana en què va arribar com a convidat d'última hora i, tot i els patiments davant Melzer o Ferrer, s'ha acabat portant a la més guapa amb tot mereixement.


La final mesurava al número 8, Soderling, amb el 9. El cartell era immillorable, cosa que s'agraïa després de la decepció que per el torneig havien suposat les baixes d'última hora de Nadal, Del Potro i Davydenko. I el partit ha estat molt més que a l'alçada. Els intercanvis des del fons de pista han estat frenètics, amb trets inversemblants tant de dreta com de revés, i amb un joc psicològic de fons digne de escaquistes avesats: tots dos intentaven fugir de la dreta del rival imposant la pròpia. El mèrit de Verdasco ha estat saber canviar les velocitats, una forta i una altra liftada i profunda, per evitar l'intercanvi de pals que afavoria al suec.