Novak Djokovic va confirmar que el 2011 serà per sempre el seu any imposant-se a Rafa Nadal en una final del US Open per recordar. Darrera del 6-2 6-4 6-7 (3) 6-1 es va desplegar una batalla de tal nivell i intensitat que els dos jugadors van acabar amb problemes físics en el quart i últim set. Van ser 4 hores i 10 minuts d'espectacle trepidant en què el serbi va tornar a exhibir el seu arsenal incontenible de winners i Rafa va donar una lliçó de capacitat defensiva i, sobretot, d'enteresa mental. Com sempre, va mantenir les formes i la tensió competitiva en les situacions més adverses. Davant
L'inici va ser clau. Nadal es va avançar 2 a 0, però va perdre el seu servei a continuació amb diversos errors no forçats. Aquesta mostra de debilitat mental, conseqüència de les cinc finals perdudes davant el serbi el 2011, va marcar la final. El serbi va veure la indecisió de Nadal i va posar en marxa el seu corró per endossar-li un parcial de 6 a 0. El segon set va arrencar exactament igual i amb 2 a 0 a favor, Rafa, encara dolgut per aquest tercer joc inicial fatídic, es va aplicar amb tot per imposar aquesta vegada el seu servei i aconseguir un 3 a 0 que hagués canviat el panorama. No obstant això, després de 18 minuts d'un joc impressionant, el punt dolç del serbi, amb restes inversemblants als peus de Nadal, es va imposar de nou.
Quan el guió del primer set es repetia joc a joc, Nadal va tenir coratge per reaccionar amb un meritori break i treure per el 5 a 4, però per tercera vegada consecutiva Djokovic li va tornar immediatament el trencament amb els seus restes extraterrestres i es va anotar el segon parcial. Resignat davant la superioritat rival, el manacorí va començar a prendre riscos, a colpejar amb més força i a discutir el domini de Djokovic. Si havia de morir, que fos matant. El partit va entrar en èxtasi, amb tots dos contendents trencant la bola per tot arreu. I hi va haver tres o quatre punts antològics, amb més de 30 impactes, globus, deixades, volees, defenses de ciència ficció, 'winners' demolidors ... i un públic genuïnament americà que cridava histèric amb la bola en joc, incrèdul, tan deslligat com els dos millors tennistes del món en ebullició. 7-6 (3) per Rafa.
Djokovic es va ressentir llavors de l'esquena i va demanar l'assistència del fisioterapeuta abans de l'inici del quart set. Amb 15-30 a la resta va tenir Nadal la seva ocasió d'enllaçar amb l'energia favorable de l'anterior set, d'aconseguir un break inicial que hagués anivellat la batalla. Però el serbi va tornar a trobar els seus millors cops, afavorit psicològicament pels dubtes que generava en Nadal els seus evidents gestos de dolor. Amb 3 a 1 en contra, també Rafa es va ressentir del peu dret. Va començar a coixejar i a lluitar contra el dolor, massa handicap davant un Djokovic encoratjat cap a la seva cita amb la història. El partit es va dessagnar cruelment en tot just 10 minuts, conseqüència lògica de la pallissa que tots dos s'havien donat en els tres primers sets.
Brau per Djokovic, que després de diversos anys a l'ombra del duopoli Federer-Nadal, ha pres el regne a base d'un tennis estratosfèric. I, sobretot, d'un cap que si abans va ser vulnerable ara, com qui destil.la gustosament la seva venjança, s'ha tornat assassí. Com s'explica, sinó, el resto a la línia davant el primer matx point advers en la semifinal davant Federer. I brau per Rafa, que una vegada més va oferir una exhibició de lluita, de contenció, de bona educació i intel.ligència per no abaixar la cara davant un partit que qualsevol altre tennista del món hagués tirat a les primeres de canvi. Sí, són sis finals perdudes davant 'Nole' aquest 2011, però també va guanyar Rafa les primeres cinc que van disputar tots dos jugadors. El camí a seguir està en aquest tercer set que Rafa podrà ensenyar als seus néts com a exemple de fe i capacitat de lluita davant les adversitats.
