Rafa Nadal va tornar al més alt del rànquing mundial conquerint el seu cinquè títol de Roland Garros. I ho va fer de la manera en què probablement ell mateix ho hagués desitjat de ser interrogat fa uns mesos pel geni de la làmpara: venjant-se a la final del tennista que, just fa un any, va propiciar el seu descarrilament. Si durant tota la temporada de terra no havia perdut un sol partit i només havia cedit dos sets, contra el suec Robin Soderling va mantenir la seva trajectòria incontestable i es va imposar en tres mànigues: 6-4, 6-2 i 6-4.
Tant havia patit Rafa des que Soderling li tragués de la pista a vuitens de l'anterior edició ... lesió prèvia a Wimbledon que li va impedir defensar el títol, descens al tercer lloc ATP, de nou més lesions, separació dels seus pares, diverses finals perdudes ... que va arrencar a plorar assegut a la cadira, abans fins i tot de recollir el trofeu, així que va tenir un segon per aturar el cap i recapacitar. El cartell del suec, pegador insaciable amb el servei i la dreta, botxí del campió Roger Federer i únic tennista capaç de batre el propi Rafa a París des de 2004, era com per estar, si més no, una mica preocupat.
Però Rafa va saber temperar els nervis i aplicar la recepta que li consagra ara mateix com algú inassequible per a la resta sobre terra: la seva magnífica transició defensa-atac. Ningú defensa millor que Rafa, ni tampoc ningú sap passar a l'atac des de situacions complicades com ell. Els mastegots del suec no aconseguien tancar el punt i la cosa acabava en error ansiós o en contraatacs precisos del mallorquí, que s'anava apoderant de la batalla psicològica. Així les coses, des de l´instant en que Nadal es va posar un break amunt en el set inicial, impulsat pel poderós bagatge de patiment acumulat, ja no va deixar anar el coll del seu rival.
Nadal tanca la temporada de terra amb un balanç impol.lut de 23 victòries en altres tants partits per aixecar quatre títols, Montecarlo, Roma, Madrid i París. I en l'horitzó, un cop tancades les boques dels que insinuaven que Nadal no tornaria, totes les incògnites per aclarir. Canviem de velocitat, a partir d'ara la bola viatja més ràpid i en 2 setmanes arriba Wimbledon, on l'únic capaç de tacar el jardí de Federer des de 2003 ha estat Nadal. Rafa ha d´assentar la seva millora en pistes ràpides, Federer lluita per seguir guanyant tot i la seva paternitat i veterania, i en un segon vagó lluiten per reaparèixer jugadors ara difuminats com Djokovic, Murray, Davidenko, Del Potro o Verdasco.
De moment, Nadal ja té el seu merescut: un cinquè títol a Roland Garros i, de nou, el ceptre mundial. ¡Felicitats Rafa!
