El 4-6 6-3 7-6 (4) favorable a Djokovic a la final del Màster-1000 de Miami destil.la un aire a amenaça. Després de cinc finals seguides per a Nadal en els seus enfrontaments particulars, el serbi guanya la segona consecutiva en només 15 dies. I ho fa de la mateixa meritòria manera, aixecant un primer set advers. ¿Està Djokovic en disposició de qüestionar el número u de Rafa? La realitat diu ara mateix que sí perquè no perd ni un partit des de novembre, i són ja 26 victòries seguides. Però comença la temporada de terra i queda per veure si el serbi pot seguir intractable, perquè des de fa cinc
Djokovic ha superat una assignatura que tenia clavada a les entranyes. I és que en els últims anys havien estat molts els partits, i finals, que havia perdut davant Nadal tot i haver jugat millor que el manacorí. Mentalment acabava sent inferior. A Miami va tornar a arrencar a batzegades, però quan va entrar en joc va començar a anar sempre dos cossos per davant. Pegava més dur, tancava millor les jugades fins i tot a la xarxa, dominava els intercanvis des del fons. I, per fi, va aconseguir traduir aquesta superioritat en victòria davant la seva bèstia negra.
Tot i això, Rafa es va quedar amb una lectura positiva per a l'esperança. Va portar al límit al millor tennista de l'any, sense ni tan sols jugar bé com dos dies abans davant Federer. Ara ha de valorar aquestes dues finals en pista ràpida i descansar, en gran mesura satisfet, fins que arrenqui Montecarlo, on persegueix el seu setè títol consecutiu. Per al record queda aquesta gran final, de més de tres hores a mata-degolla, que deixa una situació molt atractiva a la cúspide del tennis mundial. ¡Gran Rafa i gran Djokovic!
