Arantxa Parra ha tornat a apropar-se sense èxit a la consecució del seu primer títol. Aquesta vegada a Acapulco, on no va poder batre l'argentina Gisela Dulko, que es va imposar 6-3 7-6 (5). Es tracta de la segona final que disputa, ja que l'any passat a Estoril ja es va quedar a les portes de fer aquest pas clau en la carrera de qualsevol tennista: llavors va perdre amb la letona Anastasija Sevastova. Malgrat l'amargor del desenllaç, aquesta setmana Arantxa ha reforçat la seva moral i segur que treballarà per assolir una altra final confiant en què a la tercera, com diu el refrany, vagi la
Es dóna la circumstància que la campiona, Dulko, havia eliminat en semifinals a Anabel Medina, impedint la que hauria estat la primera final íntegrament espanyola dels últims deu anys en un torneig de la WTA. A més, d'haver accedit Medina a la final, les dues finals del torneig haguessin tingut sang espanyola, donat que la masculina la van disputar Ferrer i Almagro amb victòria per l'alacantí en tres sets.
El campionat d'Arantxa Parra ha estat gairebé per emmarcar. Només li va faltar rematar la feina en els partits definitius, perquè també en dobles va arribar a la final amb la seva amiga i companya de Club, Lourdes Domínguez. En el partit decisiu, la parella espanyola va arrencar amb bona energia, però va acabar cedint davant la ucraïnesa Mariya Koryttseva i la romanesa Ioana Raluca Olaru per 3-6, 6-1 i (10-4).
¡Felicitats, Arantxa i Lourdes, pel vostre gran torneig!
