[X]
Aquest lloc web fa servir cookies, tant pròpies com de tercers, per tal de recollir informació estadística sobre navegació i oferir-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, estarà acceptant el seu ús. Política de Cookies
Real Club de Tenis de Barcelona
FacebookTwitter
Centenary Tennis Clubs
Buscar

Zona accés socis

Oficina Virtual

Zona exclusiva socis



no tens contrasenya?

Agenda




El temps

Juan María Tintoré,
President Honorari

1899-1949: Naixement i confirmació d´una realitat social



La Primera Exposició Internacional de Barcelona, el 1888, va tenir molt a veure amb el naixement del nostre club. L´apogeu industrial i comercial que va generar el certamen va atreure moltes famílies estrangeres a instal·lar-se a la ciutat, i de la seva mà va arribar l'afició a alguns esports que ja gaudien d'enorme prestigi en els seus països d'origen. Així, el 1899, el mateix any que un suís anomenat Hans Gamper va fundar el FC Barcelona, diverses famílies angleses, els Witty, Parsons, Leask, Park, Shields o Bartows, van fundar el mes d'abril, sota la presidència del cònsol de Gran Bretanya, el Barcelona Lawn Tennis Club.

La primera seu es va situar en un solar del carrer Clarís, al costat del Passeig de Gràcia, i va comptar només amb dues pistes. Conforme l'interès dels barcelonins pel tennis va anar creixent, el popularment conegut com a “club dels anglesos” va anar obrint les seves portes a la ciutadania local, malgrat que en els seus estatuts originals només permetia un 10% de socis “estrangers”, referint-se amb aquest terme, curiosament, als no anglesos. El 1903 el Barcelona LTC organitza, al costat d'altres entitats esportives nascudes a la ciutat a principis de segle (entre elles el Polo Club de Barcelona), el I Concurs Internacional de Lawn Tennis. El 1905 la seu del club es desplaça al carrer Alfons XII, cantonada Laforja, i es passa de les dues pistes originals del carrer Clarís a.tres.

El 1909, el club es fusiona amb el Catalunya Lawn Tennis Club, que havia estat creat tres anys abans per iniciativa del seu primer president, Manuel Tey, amb l'ànim d'acollir l'interès creixent dels barcelonins pel tennis. Tal va ser aquest interès que els 20 socis inicials del Catalunya LTC es van convertir en 3 anys en 70, cosa que va obligar a abandonar la seu original de Diagonal cantonada Tusset per una altra al carrer Muntaner, que comptava amb un bell xalet de fusta, tribuna i tres pistes. En aquells moments, el Barcelona LTC també cercava ampliar els seus espais i, atès que compartia força socis amb el Catalunya LTC, la fusió es va concretar amb l'única premissa de mantenir el nom de Barcelona, tant per la major antiguitat del Barcelona LTC com pel prestigi internacional que podia atorgar a la ciutat.

El 1912 el club assoleix la xifra de 200 socis i es veu obligat a traslladar-se al carrer Ganduxer, adquirint uns terrenys de la família Bertrand on s'instal·len fins a set pistes, tot un pas endavant. Durant els anys 20, el club es consolida com una entitat referent en l'àmbit internacional i inicia una amistosa relació amb els principals clubs mundials. En aquesta línia, el 6 de maig de 1923 el club organitza amb èxit els primers Campionats Mundials Indoor, que tenen lloc al Palau de la Indústria de la Ciutadella. El 1932 Enrique Maier es converteix en el primer soci a guanyar un torneig del Grand Slam, en vèncer en la prova de dobles mixtos de Wimbledon al costat de la nord-americana Elizabeth Ryan.

Els anys 30 van viure l'esplendor de les revetlles de Sant Joan, que es van convertir en punt de trobada social imprescindible a la ciutat i van comptar amb el distingit subministrament de l'Hotel Ritz. El club va seguir gaudint d'excel·lent salut durant els anys 40 i va celebrar el seu cinquantenari, el 1949, amb diversos actes entre els quals va destacar l'exhibició dels tennistes professionals de Jack Kramer.